"Allí el pensamiento se destrenza y la mente se hace una" Edna Millay

Ángeles Santos, "La tertúlia" (1929)

Des[cos]ificades

Projecte col·lectiu dirigit

per Gemma Domínguez

Fotografia: Christian Ponce

Comissariat: Sara Rivera

Ajuntament d’Inca

Del 16 de desembre 
al 15 de gener de 2017

Les relacions entre cos i societat no han deixat de canviar des de l'inici dels temps. Cada moment històric i, com no pot ser d'altra manera, cada cultura determinen una visió diferent de com entendre els cossos i de com els(ens) presentem a l'espai públic. La societat dels mitjans és també la societat dels cossos, la seva tecnologització, convertits en imatges que viatgen a la velocitat d'Internet; cossos (ex)posats per a ser consumits des de mirades diverses; cossos perfectes, naturals, operats, deformes o inventats; cossos amb o sense vida; cossos normatius, apoderats, elegits, trans, cíborg; cossos desapareguts, cicatritzats, mutilats, violats; cossos musculats, siliconats, perforats; cossos presents, exclosos, invisibilitats... Allò corporal, protagonista de l’escena contemporània, esdevé polític, esdevé debat: el cos com a mapa, com a territori, com a receptacle, com agent; el cos biològic, el cos del desig, del poder, de la carn, com a escenari... En aquest cas, uns cossos agenciats, els nostres, per a fer amb ells el que ens véngui de gust fer.

Des[cos]ificades és una acció feminista que utilitza la fotografia com a eina per a la transformació personal i col·lectiva. Una experiència que parteix del plaer, de l’acceptació, de la realitat dels cossos reals i de la problematització dels modes en què es construeixen les corporalitats partint dels estereotips de bellesa. La posada en comú de la nostra experiència convida a mirar(se)(nos) des de la pluralitat d’uns cossos que parlen, que (s’)alliberen, que s’agencien, que teixeixen noves itineràncies, que es resignifiquen i resignifiquen també les formes del desig. Estimar-nos és la primera revolució. Aquesta és una crida a incorporar el nosaltres al Nosaltres, des dels cossos com a llocs de resistència, des d’on ésser, estar i construir discurs.